A través de mi

                                           
                                     2005  A través de mi T23090501 oli 116x89   2.500 €

                                           2007  “ Essència Nostra, projeccions”

                                                  Tècnica mixta acrílic/oli, 81 x 60 Col.Part.

El que m’agrada de l’època modernista és la manera com començaven els plantejaments dels treballs, dibuixant motius de la pròpia natura buscant i trobant la síntesi de temes amb línies corbes i sinuoses i els desenvolupaven fins a la màxima expressió.

Jo en aquest cas he començat l’estudi amb l’estrella de cinc puntes com a forma bàsica que planteja la figura humana amb les seves extremitats incloent-hi el cap. Cinc eixos que em porten a la figura bàsica del pentàgon i el seu desenvolupament en la seva prolongació.

De tot això en surten dos pentàgons; un dirigit cap a dalt on penso que queden reflectides les nostres idees, intencions, aspiracions i el què volem aconseguir.... i en l’altre, que contràriament es dirigeix cap a baix, crec que és la connexió amb la terra, el què ens surt, la nostra realitat, el què aconseguim... Cap a dalt el què projectem i cap a baix el què ens surt....

També es podria veure com un yin yang, part de llum i també part fosca. Ho portem tot i som les dues coses a la vegada, tan sols ens queda "decidir" cap a on volem anar, i triar en tot moment.

        

La tria dels colors ha estat intuïtiva: el blau cel com l’aire que respirem i embolcall que necessitem; el verd de les plantes i la natura que necessitem; el color or perquè som neutres i a través de nosaltres passen tot tipus d'energies; el groc i taronja l’energia que rebem i està per totes parts; i el rosa o lila com acció biològica humana, Essència Nostra, el què projectem.

Ser Artista plàstic

   “Anant de forma diferent a la majoria, sense renunciar a ser com els demés.

Romàntic i lluitador buscant utopies i de vegades defensant causes perdudes.

Qui vol ser artista en una societat saturada de imatge i el què fas pot passar desapercebut?. Crec que és una excusa per poder tenir un ritme propi de vida i poder alhora ser un mateix. Tot i mancat de moltes coses, amb equilibris i peripècies, tenint altres maneres de fer i de veure el mon. Buscant en el treball de recerca uns continguts que vagin més enllà i aportar alguna cosa que valgui la pena”.

     “Ningú m’obliga a pintar, ni a treure cap entrellat , ni a escriure ni a dir res , ho faig per un compromís propi de vida, un compromís amb mi mateix de donar quelcom més ".

     “ Pinto a la Natura, altres dimensions, l’eteri, emocions, l’esperit, l’ànima, sentiments, intuïcions i el que surt ”

    “ Comprendre tot el què ens passa, la realitat que creem al nostra voltant,

 el què volem que sigui, i com és la nostra manera de resoldre, el què ens surt,

 la manera de fer-ho, la intenció, i el resultat que en traiem” .

                Procés Metòdic:

     “ M’agrada la pintura de la taca per si mateixa. La que surt per ella mateixa tot hi que hagi sorgit com una projecció del procediment, que és la què m’ha portat per camins il·limitats i per diversos sentits, comprendre conceptes com  “l’ infinit”, llocs i maneres on podem ser nosaltres mateixos” .

     

     Primer:  amb un procés  a l'aigua faig la taca de forma quasi automàtica amb poca reflexió i molta decisió; triant els colors, el gest, els moviments per treure l’aigua esperant a que es sedimentin els pigments. Per últim, modificar si cal i deixar  assecar.

     El segon procés, ja dins a l’estudi , comença al mirar l’obra per veure el què m’expressa, el què em diu, el què hem demana ...

   Miro l’obra tants dies com calgui fins trobar el què em ressona... i  si s'escau, afegeixo els elements necessaris per potenciar i acabar l’obra.

    En un procés xamànic, amb els sentits oberts a moltes possibilitats, segueixo les meves intuïcions i continuo sense por  assumint el risc d’equivocar-me.

Amb el pas dels anys he comprovat, que el procés és prou meditat i crec que és de interès i pot  agradar. Tot i així, jo només faig d’enllaç inicial per l’observador; tan sols amb unes imatges, amb unes primeres visions i/o amb unes primeres idees o pensaments. L'observador és qui arriba a les seves pròpies conclusions.

                                                                                          Luís Manuel  Sánchez Abelló